però... que és un simforós de la guixa?

El primer lloc on mirem és als diccionaris (costa, però trobem això)

Simforós. Nom propi masculí d’origen grec . Prové del grec Simforo, i se’n poden trobar variacions com Sinforós, Simforosa, Simforià. En castellà és Sinforoso i en anglès Symphoros. El seu significat és “El que té desgracies”, un desgraciat, vaja. D’aquí que la sabiesa popular apartés aquest nom de la societat (avui en dia ja ningú s’ho diu a Catalunya, on tan sols queden alguns Simforós de cognom) i l’emprés com a adjectiu per referir-se als pobres, als captaires, als esmaperduts i, com sempre que els toca el rebre, a la canalla en general.

guixa. Llavor de la guixera (Lathyrus sativus), una planta enfiladissa de flors blanques, blaves o rosades, de la família de les lleguminoses. La seva llavor, de color blanca o verdosa, es comestible, i era emprada com a aliment per al bestiar i, eventualment, per a les persones. Entenem doncs que la guixa era un menjar de pobres, es a dir, de simforosos. No obstant, en els períodes de fam i postguerra del nostre país, la guixa ha estat un dels aliments més importants i consumits.

Així doncs, etimològicament, un “simforós de la guixa” podria ser una persona desgraciada o pobre que no té més que guixes per menjar, però com veurem s’aplica a molts més àmbits.

A la meva vida, l’expressió “simforós de la guixa” hi ha entrat per boca de la meva àvia Conxita, originària de l’Aragó però filla de Súria, al Bages, on segurament la devia aprendre. Me la deixava anar sovint, a mi i a tots els meus cosins, quan érem petits i en fèiem alguna (generalment del bon rollo), quan ens encantàvem a taula menjant, quan anàvem tots bruts de jugar al magatzem o quan fèiem el pallasso o el trapella. Vindria a ser una expressió com ara: “Ai passarell!”, que voldria dir que “no en saps res de la vida, tu”, i l’acostumava a dir amb to de resignació, com pensant que érem marrecs i no s’hi podia fer res. Cal dir que ella mateixa desconeix el significat de tal expressió, solament sap que una guixa és una llegum que menjaven durant la postguerra a casa seva, però és incapaç d’explicar-me què és un simforós.


He decidit batejar el meu blog amb aquest nom en primer lloc pel gran carinyo que li tinc a la expressió, pels records d’infantesa que em porta, i perquè des de petit que m’han dit que jo era això: un simforós de la guixa, inclús sense saber què volia dir. Un s’ho ha acabat creient. D’altra banda, i sent això un blog d’opinió, aquest nom ve a significar que personalment jo no en sé res de la vida, ni pretenc saber-ne res (per més bibliotecari que sigui), continuaré sent un simforós que dóna la seva opinió, i com ja sabeu, si no us agraden els meus principis, en tinc d’altres, o sigui que no cal agafar-s’ho gaire a pit.
Per últim d’aquesta manera em resisteixo a que aquesta expressió desaparegui, i la comparteixo amb tothom qui em visiti el blog. Seria una llàstima que s'oblidés que de simforosos el mòn n'està plè.

Estalvi energètic en el telefon mòbil

El tema de la telefonia mobil dona per molt.


Quan et canvies de mobil, generalment és a millor. Jo me l'he canviat 2 vegades, normalment amb el principi de no pagar res per canviar-me'l. Primer vaig canviar el Nokia en blanc i negre, per un polifonic en color i amb infrarojos, i després aquest per un amb camera de fotos, video i bluethoot, i sempre perque el antic començava a fer llufa. Curiosament, cada cop el meu mòbil ha fet més coses, però m'adono que una cosa no ha millorat gaire, o potser ha empitjorat: la bateria del mobil sempre ha durat mes o menys el mateix: uns dos dies.

És preocupant com la bateria és cada cop més potent per gestionar més elements (colors, sons, imatges en moviment, cameres, senyals...) i dura el mateix inclús menys que un mobil amb la bateria més antiga. És a dir, cada cop fem servir més energia pel mateix fi: tenir el mobil encès durant dos dies. D'acord, el mobil té moltes més opcions, mes colors i mes volum, però les fem servir? les volem fer servir? les necessitem?

Fer mobils sense polifons ni videos de colors amb bateries que durin 2 mesos (i no 2 dies) és possible i suposaria un estalvi energetic brutal, però no és ni atractiu ni rentable comercialment. L'estalvi energètic no beneficia a les empreses de consum, però si al nostre planeta. Potser que ens ho pensem quan ens canviem de mòbil...


----
Extret de la interessantíssima xerrada amb el president de la Fundació Terra, Sr. Miralles, aquest cap de setmana. Realment ens hem de replantejar molt a fons els nostres hàbits de consum.

Movistar (i 3): Usuario cabrón - no contestar

Truco per 3r cop al 1004, per poder fer la pregunta dels collons (ho estàn aconseguint: comença a ser-me igual la llengua, les dades i la mare que els va parir)

Cabrons! ja saben qui soc. Els hi surt el meu número a la pantalleta de l'ordinador: el nom i totes les dades que m'han pres (i estic segur que entre les meves dades hi consta alguna nota com: “usuario cabrón – no contestar”). Durant 5 minuts estic a l’espera de que em despenjin el telèfon però no hi ha manera. Em dono per vençut, i penjo. Provaré sort d’aquí a uns dies (des d’un altre telefon qui sap).

La única conclusió a la que arribo a part d’un gran mosqueig, es que el servei d’Atenció al Client 1004 de Telefònica es lamentable (una raó més per no contractar-los), i que quan em truquin per fer publicitat els despenjaré i li faré una pregunta molt clara: “Quí ets i com és que tens el meu número?”


Epíleg:
Al cap d'uns dies he tornat a trucar des d'un altre telefon. M'he hagut d'explicar en castellà per fer-me entendre i m'han assegurat que Movistar no registra les meves dades si no sòc client. No me'n crec ni una paraula.

Movistar: "El català és una interferència d'audio"

Provant de preguntar que ha passat amb les dades que jo he donat a la comercial de Movistar, truco al 1004.

Em salta un contestador. Com que la meva pregunta no s’ajusta als cànons, dic 3 vegades “otros motivos” a la maquina que no ho acaba de pillar (en català ni ho provo).

Al final m’atén una comercial (deu ser compatriota de l'anterior, per l’accent).

Em presento, li explico la situació que ha tingut lloc fa uns minuts (en català) i li faig la meva pregunta respecte si les dades que jo he facilitat han quedat registrades en les seves bases de dades per fins publicitaris o no. Desprès de tota la explicació i la pregunta, constato pel silenci de la noia que no ha entès ni un borrall del que li he dit. I em deixa anar: “Lo lamento però en este momento tenemos una interferéncia con el señal de audio que no me permite entender su pregunta”...
Flipo. He sentit coses dolentes de la nostra llengua però dir-li “interferència” és si mes no, d’un paletisme absolut. Emprenyat li contesto que jo a ella la sento perfectament i em deixa anar la mateixa frase: “Lo lamento però en este momento tenemos una interferéncia con el señal de audio que no me permite entender su pregunta”. Em recomana trucar dintre de 40 minuts i em penja.

Torno a trucar. Al respondre’m el comercial (aquest cop un noi), li demano primer de tot i em educació, tot i l’enrabiada que porto ja, si és possible parlar amb algú que pugui entendre el català. No vull haver de tornar a sentir insults com el de la interferència. Gratament, em diu que si, que li digui el meu nom, tipus de consulta i número de telèfon des d’on truco i que em passarà amb algú que parli català. Li dic. Em passa... Espero.... Salta un contestador dient que valori amb el teclat el nivell de satisfacció de l’atenció rebuda. Li poso un 1 per si les mosques li poso un zero i no em resolen el problema. El telèfon es penja i s’acaba la trucada, no hi ha hagut atenció en català ni en servo-croata, ni en swahili. Penso que li hauria d’haver posat un zero.

Gairebé em dono per vençut, però com han passat 40 minuts, decideixo trucar al 1004 per 3a vegada, a veure si ja han solucionat l’averia d’àudio.

Telefonica - Movistar ho sabrà tot de tu

Em truquen del 1004 (Telefonica, ara Movistar). Normalment penjo directament aquestes trucades (pubicitàries totes) , però com que avui tinc temps acabo despenjant i entonant un cordial i innocent:

“Digui’m?”

Una senyoreta em desitja un bon dia en estrany castellà i se’m presenta: Jaqueline o Joselin em sembla que es diu. Acte seguit comença una bateria de preguntes assajades per tal d’atendre’m millor (i això que la trucada l’ha fet ella, per tant sóc jo que l’estic atenent a ella i no al revés). En tot cas li contesto tot el que em pregunta educadament sense plantejar-li cap inconvenient. Durant una estona ella parla sense deixar-me lloc p

er fer cap pregunta, i de tant em tant em va dient: “Que le parece?” Jo li contesto en català i la dona fa un esforç lloable per entendre’m o per fer veure que m’entén (per que per més raons que li dono per rebutjar una promoció continua oferint-me-la com si li estigués dient que si).

Quan la dona comença a repetir-se anunciant les mil ofertes sucoses de mòbils, minuts gratis, promocions, etc que ja m’ha ofert, decideixo contraatacar amb la mateixa moneda. Li engego jo la moto, explicant-li perquè no m’interessa la seva oferta i tot el que m’ofereix Vodafone per ser client preferent, sense deixar-la parlar. Durant una estona parlem tots dos alhora sense escoltar-nos. Al final li acabo dient que no m’interessa la oferta, i que si vull ja m’informaré al 1004 o a internet. Es dóna per vençuda i em diu que si em pot fer unes quantes preguntes més. Me les fa (jo també n’hi faig alguna, com per exemple, des d’on truca: de Le

ón), i ens despedim.

Hi medito: M’he pogut expressar tota l’estona en català sense problemes tot i que la noia era evident que no l’entenia, no m’ha demanat que canviés d’idioma. Això està bé, com ha mínim ella (Movistar des de León) estava fent l’esforç d’entendre’m.

Una cosa que no està tan bé i que en el transcurs de la conversa informal no hi he caigut, es que la Jaqueline, amb les seves preguntes informals (sempre per atendre’m millor) m’ha acabat traient el meu nom, la companyia de telèfo

n que tinc contractada actualment, el mòbil que tinc, el tipus de contracte que tinc, la mitjana d’euros al mes que gasto, la companyia que em proporciona internet, la ciutat on visc, la meva nacionalitat, l’edat i alguna cosa més que deu haver tret entre línies. I el pitjor és que estic segur que tota aquesta informació ha quedat registrada en una base de dades per fins publicitaris, tot i que jo no he donat en cap moment el meu consentiment per que això passés. M’assalta el dubte, i preocupat per la privacitat de les meves dades, decideixo tornar-la a trucar per preguntar-li què fa Movistar amb aquestes dades.

Comença una espiral de desesperació.

(proximament...)

Aquest sòn els meus principis, si no li agraden en tinc d'altres

Bon dia i bona hora!
Amb aquesta gran frase de Grouxo Marx enceto aquest blog, un blog que no espera més que ser el reflex del que penso i on sense cap ànim de convèncer ni inportunar ningú, exposaré tot alló que em pugui incitar a escriure unes línies, sempre intentant aportar un punt crític positiu i de bon humor.

Bé, doncs sigueu tots benvinguts!
Espero que us interessin els temes que aniran sortint, i us animo a comentar i a participar donant la vostra opinió i a compartir experiències, que al cap i a la fi, d'això es tracta.

Fins ara!

Jofre