però... que és un simforós de la guixa?

El primer lloc on mirem és als diccionaris (costa, però trobem això)

Simforós. Nom propi masculí d’origen grec . Prové del grec Simforo, i se’n poden trobar variacions com Sinforós, Simforosa, Simforià. En castellà és Sinforoso i en anglès Symphoros. El seu significat és “El que té desgracies”, un desgraciat, vaja. D’aquí que la sabiesa popular apartés aquest nom de la societat (avui en dia ja ningú s’ho diu a Catalunya, on tan sols queden alguns Simforós de cognom) i l’emprés com a adjectiu per referir-se als pobres, als captaires, als esmaperduts i, com sempre que els toca el rebre, a la canalla en general.

guixa. Llavor de la guixera (Lathyrus sativus), una planta enfiladissa de flors blanques, blaves o rosades, de la família de les lleguminoses. La seva llavor, de color blanca o verdosa, es comestible, i era emprada com a aliment per al bestiar i, eventualment, per a les persones. Entenem doncs que la guixa era un menjar de pobres, es a dir, de simforosos. No obstant, en els períodes de fam i postguerra del nostre país, la guixa ha estat un dels aliments més importants i consumits.

Així doncs, etimològicament, un “simforós de la guixa” podria ser una persona desgraciada o pobre que no té més que guixes per menjar, però com veurem s’aplica a molts més àmbits.

A la meva vida, l’expressió “simforós de la guixa” hi ha entrat per boca de la meva àvia Conxita, originària de l’Aragó però filla de Súria, al Bages, on segurament la devia aprendre. Me la deixava anar sovint, a mi i a tots els meus cosins, quan érem petits i en fèiem alguna (generalment del bon rollo), quan ens encantàvem a taula menjant, quan anàvem tots bruts de jugar al magatzem o quan fèiem el pallasso o el trapella. Vindria a ser una expressió com ara: “Ai passarell!”, que voldria dir que “no en saps res de la vida, tu”, i l’acostumava a dir amb to de resignació, com pensant que érem marrecs i no s’hi podia fer res. Cal dir que ella mateixa desconeix el significat de tal expressió, solament sap que una guixa és una llegum que menjaven durant la postguerra a casa seva, però és incapaç d’explicar-me què és un simforós.


He decidit batejar el meu blog amb aquest nom en primer lloc pel gran carinyo que li tinc a la expressió, pels records d’infantesa que em porta, i perquè des de petit que m’han dit que jo era això: un simforós de la guixa, inclús sense saber què volia dir. Un s’ho ha acabat creient. D’altra banda, i sent això un blog d’opinió, aquest nom ve a significar que personalment jo no en sé res de la vida, ni pretenc saber-ne res (per més bibliotecari que sigui), continuaré sent un simforós que dóna la seva opinió, i com ja sabeu, si no us agraden els meus principis, en tinc d’altres, o sigui que no cal agafar-s’ho gaire a pit.
Per últim d’aquesta manera em resisteixo a que aquesta expressió desaparegui, i la comparteixo amb tothom qui em visiti el blog. Seria una llàstima que s'oblidés que de simforosos el mòn n'està plè.